A Laos hi vam entrar per Boten, al Nord, i enrera van quedar bossines, fressa i escopits, per davant teniem un pais tranquil, amb gent amable i acollidora. Amb menys de mitja hora vam tenir el visat fet i nomes començar a pedalar, vem veure que aqui la cosa no els hi anava tan be, la carretera era mes petita, no hi havia zones cultivades, ni empreses, ni cotxes circulant; i els poblets eren molt petits, amb cases fetes de bambu o fusta si podien. Per contra mai no haviem vist canalla que es posessin tan contents al veure'ns, saltaven, cridaven i et saludaven constantment amb un Sabaidii!! i ens era raro, perque cada dos per tres hi passaven turistes.
Com sempre que entres a un pais necessites uns dies per acostumar-t'hi, i els primers dies anavem perduts alhora de buscar allotjament i sobretot alhora de menjar. En aquest pais s'ho “jalen” tot, des dels pardals a les rates, passant pels porcs, gallines, vaques, gossos... i normalment ho solen fer a la brasa acompanyat d'un arros enganxifos, que la primera vegada que el vam veure ens vam pensar que l'havien fet feia un mes, val a dir que estava bonissim.
El pais es molt diferent, el Nord es verd, muntanyos i fresquet; i el Sud completament pla i caluros.
En general sempre trobavem turistes a tot arreu, pero sobretot a Luang Prabang que estava massificat.
Laos es un bon lloc per fer-hi cicloturisme, les carreteres son asfaltades i no hi ha gens de transit. Vem coincidir amb mes de deu cicloturistes al llarg d'un mes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada